Història de La Verneda de Sant Martí
1897 (20 d’abril): S’annexa Sant Martí de Provençals a Barcelona: Aquest fet marca l’inici del procés d’integració del barri dins la ciutat de Barcelona, transformant el seu desenvolupament urbanístic, polític i administratiu.
1982 (12 de desembre): Inauguració del Centre Cívic Sant Martí: Fruit de la lluita veïnal, aquest equipament esdevé símbol de participació ciutadana i pilar per a la vida comunitària i cultural del barri.
1989 (28 de juny) – Enderrocament de l’última barraca de La Perona: Aquest fet simbolitza el final d’una etapa marcada per la precarietat i dona pas a un nou període de dignificació urbanística i social al barri.
Se signa el decret d’agregació, pel qual s’annexava a Barcelona el municipi de Sant Martí de Provençals.
Durant la Setmana Tràgica incendien l’església vella de Sant Martí.
Es construeix el “Grup d’habitatges Antoni Gassol”, obra de l’arquitecte Manuel Puig Janer. El passatge està format per un conjunt d’habitatges modestos destinats als treballadors de les fàbriques properes. El passatge està situat entre el carrer d’Andrade i el del Concili de Trento (amb entrada i sortida pels carrers de Bac de Roda i d’Espronceda). Aquests habitatges formen part del Catàleg del Patrimoni municipal.
S’obre el carrer Espronceda.
Quan esclata la Guerra Civil, l’església vella de Sant Martí torna a patir novament un incendi i els pagesos aconsegueixen salvar les relíquies de l’església enterrant-les.
Es comença a poblar de barraques la ronda de Sant Martí, anomenada “La Perona” amb motiu de la visita de la primera dama argentina Eva Duarte de Perón a Barcelona.
S’inaugura el camp del C.E. Júpiter amb entrada pel carrer de l’Agricultura. El camp queda delimitat pels carrers de l’Agricultura, Andrade, Cantàbria i Concili de Trento.
Es construeixen els habitatges a la zona de la Via Trajana, impulsats pel “Patronato Municipal de la Vivienda”.
S’inaugura la primera illa de pisos de La Caixa.
S’aprova el “Pla de Llevant Nord” que permetria la construcció massiva d’edificis.
Comença la construcció del “Grup Parera”, promogut per l’“Obra Sindical del Hogar” (OSH).
Són inaugurats per Francisco Franco els blocs del Grup Parera.
L’alcalde de Barcelona presideix l’obertura al trànsit del carrer Guipúscoa.
S’inaugura el cine Llevant al carrer Guipúscoa 70-72 amb 2.100 localitats, de l’arquitecte Carlos Martínez. Es va tancar el 1979.
Es construeix l’església de Sant Lluís Gonzaga al carrer de La Selva de Mar.
Inauguració oficial del carrer Guipúscoa amb l’assistència de l’alcalde de Barcelona, Jose María de Porcioles, i el de San Sebastián, Nicolás Lasarte.
S’inauguren oficialment (tot i que funcionaven des de 1962) els instituts “Juan de Austria” (masculí) i “Infanta Isabel de Aragón” (femení), un al costat de l’altre, de l’arquitecte Francesc Adell.
Construcció dels edificis del barri La Pau.
S’inaugura el cine Verneda, situat al carrer Guipúscoa, 99, amb una capacitat de 1.900 localitats, obra de l’arquitecte Carlos Martínez. Van tancar el 1984. 1966
S’inaugura per Francisco Franco el “Grupo de viviendas La Paz” de la “Obra Sindical del Hogar” amb motiu del 25è aniversari de la victòria franquista. El seu perímetre queda definit entre l’avinguda Guipúscoa, la rambla de Prim, la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer d’Extremadura.
S’inaugura el mercat de Sant Martí al costat de la plaça de La Palmera.
S’inaugura el “Grup d’habitatges Montseny”, de la Cooperativa Montseny.
Es construeix l’autopista de la Gran Via de les Corts Catalanes, anomenada durant el franquisme avinguda de José Antonio Primo de Rivera.
L’OSH edifica el Piramidón.
S’acaba la construcció de l’església de Sant Ambròs, al Grup La Pau. La seva construcció va començar el 1968.
S’inaugura amb el nom de “Residencia Gaudí” l’edifici que actualment és el Centre Cívic Sant Martí.
S’obre el mercat de Provençals al carrer Menorca, 19.
Mort del dictador Francisco Franco.
Es produeix un tràgic tiroteig a l’avinguda Guipúscoa, davant de la caserna de la Policia Nacional, amb cinc víctimes.
Primeres eleccions generals des de 1936.
Referèndum sobre la Constitució.
Després de la lluita veïnal, comença a funcionar una llar d’infants a l’edifici Gaudí, futur Centre Cívic Sant Martí.
Promoguda per les dones del barri, neix el projecte de l’Escola d’Adults La Verneda-Sant Martí, durant la mobilització del barri de la Verneda en defensa de l’Escola dels Horts.
Eleccions municipals democràtiques.
S’inaugura la plaça de La Verneda. Delimitada pels carrers Puigcerdà, Menorca i Maresme.
Primeres eleccions autonòmiques a Catalunya.
L’Ajuntament compra cinc plantes de l’edifici “Piramidón” al Grup La Pau per a usos socials.
Neix la Societat d’Estudis de La Verneda de Sant Martí (SELAV) amb la idea de recuperar, estudiar i divulgar la història del barri, delimitat per la Gran Via, el carrer Espronceda, la via del tren i el límit amb Sant Adrià de Besòs.
Les excavadores municipals inicien la destrucció de la masia Ca l’Arnó. Els veïns fan guàrdia les 24 hores del dia per impedir la demolició.
Al setembre, durant les festes de La Mercè, es fan manifestacions al Pont del Treball i talls de circulació a la Meridiana i la Gran Via per erradicar les barraques de La Perona.
Comença la protesta per evitar la construcció d’un edifici en un solar de la plaça dels Porxos.
S’inaugura l’estació del metro La Pau de la línia 4.
S’inaugura el Centre Cívic Sant Martí. El primer director és Andreu Puig.
S’inaugura la plaça de la Infància.
La lluita veïnal aconsegueix la plaça de la Cultura, al Grup La Pau.
S’inaugura la plaça de la Palmera.
Inauguració de la primera fase del parc de Sant Martí. Arquitectes: Carles Martí i Antonio Armesto.
L’empresa de la Generalitat de Catalunya ADIGSA es fa càrrec de la gestió dels polígons d’habitatge públic.
Inauguració del pont que uneix els carrers Bac de Roda i Felip II. Arquitecte:Santiago Calatrava.
S’inaugura l’institut Salvador Seguí al carrer Santander.
S’organitza un Camp de Treball Internacional per salvar la masia Ca l’Arnó. Al juny es va estrenar el “Romanço de Sant Martí de Provençals”, obra de Jaume Arnella.
Enderrocament de l’última barraca de La Perona.
Connexió del carrer Guipúscoa amb el carrer d’Aragó.
Comencen les obres del metro de la línia 2.
S’inaugura la plaça del Ram de l’Aigua.
Un informe encarregat per ADIGSA revela que bona part dels blocs de La Pau estan afectats per aluminosi.
S’inaugura la plaça dels Porxos.
S’inaugura la plaça d’Angeleta Ferrer.
Es crea la revista de Verneda Solidària “El Rebrot”.
És enderrocat l’edifici 80 del Grup La Pau.
Són demolides dues torres de 15 plantes del Grup La Pau.
S’acaben les obres de la línia 2 del tram Sagrada Família-La Pau. El 20 de setembre, entra en servei aquest tram.
S’inaugura la rambla Guipúscoa.
S’inaugura la plaça de Joaquín Maurín en el centenari del seu naixement.
L’artista Francesc Torres planta l’escultura “Línia de La Verneda”, d’un kilòmetre i mig de llargada, al mig del carrer Guipúscoa, amb texts sobre la història de l’antic poble de Sant Martí de Provençals.
S’inaugura la semicobertura de la Gran Via de les Corts Catalanes des del carrer Bilbao fins al municipi de Sant Adrià del Besòs.
Acte simbòlic de canvi de nom del carrer del Pont del Treball que a partir d’aquell moment s’anomena “Pont del Treball Digne”.
Comença la remodelació de la caserna de la Policia Nacional del carrer Guipúscoa.
Es descobreixen les ruïnes d’una vil·la romana, al costat de l’antic Pont del Treball, on es realitzaven les obres de construcció de l’estació de l’AVE Barcelona-La Sagrera.
És inaugurat el “Complex Policial de Sant Martí-La Verneda”.
Remodelació del mercat Provençals.
S’inaugura la remodelació de l’Auditori Sant Martí.
Es publica el número “zero” del butlletí de la SELAV “auro invento”.
S’inaugura la biblioteca Gabriel García Márquez.
Mor l’historietista Francisco Ibáñez als 87 anys, veí del barri.
S’inaugura, en homenatge a Francisco Ibáñez, el primer semàfor, al costat de la Biblioteca García Márquez, amb les figures de Mortadel·lo i Filemó.
