María Jesús Ruiz Bujanda (Besòs Mar, Barcelona, 1982) és, des de la primavera, la nova directora del Centre Cívic Sant Martí. Llicenciada en Filosofia i Màster en Gestió Cultural, coneix bé el centre perquè ha estat anys treballant-hi com a dinamitzadora.

També  ha estudiat dansa: “sempre m’ha agradat molt ballar i he anat provant  dansa contemporània i balls tradicionals per a la fi especialitzar-me en el flamenc”.

Acaba d’inaugurar un nou sistema de gestió de la direcció del Centre Cívic en el què la directora no és una funcionària municipal sinó que pertany a una empresa que ha guanyat un concurs públic presentant un projecte.

Ser directora del Centre Cívic implica treballar 25 hores al dia?

Intento que no. Al principi va ser exagerat. Feia moltíssimes hores. Ara intento que la resta de l’equip tingui independència per solucionar temes.

Ja coneixia la casa perquè havia treballat de dinamitzadora…

Sí, des del 2012. És el cinquè any que estic aquí. Crec que em va servir bastant per fer una bona entrada a la direcció.

 Quin és el principal actiu del centre?

És un centre cívic totalment social, que ja funcionava per la gent que feia activitats. El millor que tenim és la gent. En el sentit de que tu pots programar, pots fer coses noves, pots fer el més meravellós del món… però has de tenir una població que vingui a les activitats, que et tingui com a referent, que et senti com un espai que és seu.

Això és molt enriquidor. És el que busquen tots els centres cívics. Aquí ja ho tens. A més, és un edifici tan gran, que pots crear sinèrgies entre el casal de gent gran, el casal infantil…

Quines novetats pensa aportar?

És mes l’equip que la direcció. La idea és fer participar més la gent, poder fer projectes comunitaris, obrir el centre cívic al nostre barri. Que tinguin com a referència l’auditori,  que s’omple gairebé sempre, però treballant des del que ja funciona com  Mercateatre o Perpetracions.

Tot el que podem oferir condicionat pel pressupost que tenim. És al·lucinant com s’estiren els calers amb tantes activitats com fem.

A què dedica més hores?

A gestionar els espais de l’edifici. Sempre tenim problemes d’espai. Sembla molt gran però després se’ns queda petit. Tothom pensa en la seva activitat i en que vol “aquell dia”. Llavors has de dir:”t’importa que aquesta mitja hora us passi a l’altra sala perquè aquells han de començar abans…”, i això amb cada sala, cada dia, és constant. 

L’edifici també és antic i sempre sorgeixen cosetes. Tot i ser gran, crec que funcionem bé i ens coordinem.

Li toca governar un equipament on conviuen uns quants serveis de l’Ajuntament, la Diputació, moltes entitats del barri…

La coordinació general la porta el director. Però en teoria només sóc directora del centre. És una formula que no trobes a cap altre centre cívic. 

Ara que té totes les claus de l’edifici, ha trobat alguna cosa amagada?

Em va fer molta il·lusió trobar una caixa amb fotografies, amb les que hem fet l’exposició del 35è aniversari.

Se sap la quantitat de gent que passa diàriament pel centre?

No. I ho voldria fer. És molt difícil de calcular. Volia comprar un comptador electrònic i posar-ho a la porta. Jo crec que al·lucinaríem de tota la gent que pot arribar a passar.

D’aquí un parell d’anys marxaran l’escola bressol i la biblioteca. Hi ha alguna idea de que es farà amb les dues plantes que quedaran lliures?

Quan passi, decidirà l’Ajuntament.