Maria Baiges (El Raval, Barcelona, 1939) és la darrera vernedenca guardonada amb el Premi Sant Martí. Presidenta de l’entitat cultural La Lira de Sant Martí, actriu als dos grups de teatre del barri, cantant de coral, professora de ball country i moltes més coses. D’ofici sastressa, va passar els darrers anys laborals en la seva botiga dels Encants Vells.
La Lira organitza cada primer dilluns de mes un recital de poesia a la sala d’actes del Centre Cívic Sant Martí. Sovint porten les seves actuacions a la residència de gent gran La Verneda. Allà han representat la seva creació “Las locuras de Don Quijote”.
Com va ser la seva entrada de ple en la vida cultural del barri?
L’any 2002, quan va morir el meu marit, em van convidar a entrar en La Lira de Sant Martí. Em vaig trobar molt bé i em vaig quedar. De relacions públiques. Sempre m’ha agradat organitzar cosetes.
Com va anar la cerimònia d’atorgament del Premi Sant Martí?
Jo me’n vaig quedar parada. Pensava que no m’ho mereixia: tot el que faig és perquè m’agrada. I si em comprometo amb un cosa m’agrada que surti bé i que la gent es trobi a gust. El Roger [president de VERN] em va dir “tu Maria parla, digues el que hagis de dir, el que fas”.
Des de l’entitat La Lira de Sant Martí fomenten la poesia i organitzen un recital mensual…
La poesia és molt maca, entranyable, d’amor, de desamor, de protesta… Es pot expressar tot i si s’expressa bé ningú es pot enfadar. És com et surt de dintre.
A La Lira tenim bones rapsodes i gent que es dedica al cant. En el recital mensual anem posant un parell de poesies, una cançó, algun esquetx escrit per nosaltres…
La gent recita poesies d’algun poeta que li agradi. Hi ha qui fa romanços, versos blancos… Són dues hores i la gent surt molt contenta i relaxada. Hem escrit “Las locuras de Don Quijote” i l’hem fet a la residència La Verneda.
És actriu de les dues companyies estables de teatre del barri: XIC i Alisos…
Vaig començar al grup Estela. A XIC és molt diferent i es treballa molt. El cap treballa molt. Els papers els anem construint en grups. Al final s’aprèn molt.
A XIC ja tenen nova obra?
Estem preparant una nova obra per Festa Major. Encara no sabem el títol. “Virus” la vam fer abans de la pandèmia, vam ser “adivinos”. Molta gent no la va entendre.
Per Alisos em van dir que necessitaven gent pels Pastorets (canto nadales i tot). L’any passat no es va poder fer per la covid.
Al barri hi ha moltes corals…
Vaig conèixer al director de la de La Pau, Primo Gil. I li vaig caure bé. Ens dirigia molt bé, molt recte.
Hi ha cançons molt maques i per ser tan grans com som tots, ho portem bastant bé.
Què aconsellaria a la gent gran que se sent sola a casa?
La poesia, la música, el bé estar, les reunions, les tertúlies, tot això és el que t’ajuda.