Pepita Rocamora (Barcelona, 1950) és filla del Barri de Navas. Va començar a treballar als 14 anys i des de llavors no ha parat. Pel 2005 va arribar a l’Escola d’Adults La Verneda-Sant Martí. Anava a aprendre anglès i informàtica. Va quedar “atrapada” i començà a donar classes d’alfabetització i a anar a les reunions del Consell de Centre i després a les de l’Associació de Dones Heura… I ara n’és la presidenta.

Heura té unes 400 sòcies. Va néixer el 1986 (tot just ara fa trenta anys) en el si de l’Escola d’Adults.

El seu objectiu fonamental és oferir una formació de qualitat, oberta, democràtica, participativa i crítica que permeti a les dones gestionar la seva vida social i cultural i afavorir la igualtat i la dignitat de totes.

Com vas arribar a l’escola i a l’associació Heura?

De la manera més senzilla que pots imaginar. Vaig començar a l’escola el 2005 per aprendre anglès i informàtica. Però aquesta escola té quelcom que t’atrapa. No sé dir si són les persones participants, els voluntaris, la pedagogia o el sentir-se partícip de la gestió. Assistia als consells de centre, a les reunions de les associacions que són espais oberts a tothom que participa en l’escola.

Vaig passar de ser alumna a donar classes, ajudar a secretaria i recepció. Et vas implicant cada vegada una mica més i vaig acabar entrant com a membre de la junta.

Coneixes alguna dona que hagi fet el mateix recorregut que tu?

Moltíssimes.

Què li dieu a la persona que arriba nova a l’escola d’adults?

Fem l’acollida. Es troba com a casa. Es troba amb persones conegudes sense ser conegudes. Més que explicar coses de l’escola, ens interessem per la persona. Nosaltres estem aquí perquè la gent millori la seva vida social.

Heura té contactes amb d’altres associacions de dones?

Participem en el Consell de Dones  del Districte. Tenim contactes amb l’Institut Català de la Dona, La Tela de Penélope i La Pizarra de Raimunda… Estem molt vinculades amb la Federació d’Associacions Culturals i Educatives de Persones Adultes (Facepa) i la Confapea (Confederación de Federaciones y Asociaciones de Personas Participantes en Educación y Cultura Democrática).

Organitzeu altres activitats?

Sí, manifestacions contra la violència de gènere, pel Dia de la Dona…

Quines diferències trobes entre l’ensenyament del català d’ahir i d’avui?

De petites, a l’escola no ens deixaven parlar ni escriure el català. Jo vaig començar a escriure’l a l’any 1986, a l’Escola d’Adults Pegaso.

La meva mare em deia: quan jo vaig venir de Múrcia la gent no sabia escriure català però tothom parlava català. I ara sabeu escriure en català però no el parleu.

Quin és l’estat actual del moviment feminista?

Hi ha dues cultures: la cultura acadèmica i la cultura de la vida… i tan important és una com l’altra.

Les dones de la cultura educativa, amb carrera, són les que ens han obert una mica el camí per poder entrar al feminisme. I després nosaltres hem tingut molta força per fer la lluita. Per diferents camins paral·lels que potser en algun moment es poden creuar. 

Com animaries alguna dona a apuntar-se a l’escola?

Quan jo conec dones que no van a l’escola els hi dic que vinguin, que agafaran reforçament i autoestima, per l’ambient que hi ha. Aprens de les persones, aprens a tolerar.