Rubén Parada (La Verneda, Barcelona, 1986) és el president de l’associació de veïns La Verneda Alta. Un veí de tota la vida que és filòsof i treballa de comercial. Representa a una junta directiva amb membres joves que porta uns mesos gestionant l’entitat amb la intenció de revifar-la.

Tenen idees innovadores i allunyades del dia al dia que segueix la major part de les entitats del barri. Sobretot pel que es refereix a les relacions amb les institucions i a la creació d’un estil distintiu.

Consideren que els temes que marquen l’actualitat del barri se centren en els canvis que portarà l’estació de La Sagrera, el manteniment de la identitat com a barri i la recuperació dels joves com a part activa, a través d’un espai propi.

Què impulsa un jove a treballar en una associació de veïns?

Em van dir que aquesta associació de veïns estava en perill de desaparició i vaig voler ajudar.

També era un moment en el què notàvem que els partits polítics estaven collant molt per quedar-se les associacions. No volíem que tornés a passar el que va passar als anys noranta. Per tradició no podíem permetre que aquesta associació acabés com una pota d’un partit mesell.

Què s’ha trobat la nova junta directiva de l’entitat?

La primera cosa que em après és que hi ha massa reunions que no serveixen per res amb l’ajuntament. Totes les reunions estan dissenyades perquè vagis allí i et desfoguis una mica, però no serveix per res. Ni et contesten les preguntes.

Aquesta associació ha estat molt de temps tancada. La gent ni tan sols sap que existeix. És un problema gran.

Se sobreestima la feina que cal fer en una associació de veïns. Ben organitzada no cal que inverteixis massa temps.

Quins són els grans temes del barri en l’actualitat?

Primer, la pressió de tot el projecte Sagrera i el sector Prim. Després els joves, mai han estat reconeguts en aquest barri com un col·lectiu a defensar. I la identitat. Abans, ser de La Verneda era ser combatiu, era ser “d’esquerres”, era multiculturalitat, era antiracisme… i avui en dia no som res. Som una part petita d’un districte que ens maltracta, d’una ciutat que ens maltracta. Cal reivindicar que som un barri digne, volem ser un barri normal.

Una frase que ens agrada molt a tota la junta és “a La Verneda mai ningú no ens regala res”. Cansa una mica haver de reivindicar l’obvi. 

Què suposarà la nova estació de 

La Sagrera?

La desaparició de l’única zona verda que ens queda, perquè ja no es podrà dir parc al que volen plantejar. 

La gentrificació farà que els pisos pugin molt, sobretot els de lloguer. Entenc que els propietaris pensin que poden sortir beneficiats directament. Però indirectament sortiran molt perjudicats. Vindran botigues multinacionals i s’emportaran el poc comerç de proximitat que queda.

Veïns de tota la vida hauran de marxar, els que estiguin de lloguer. Hi haurà drama social. Ja l’estem combatent amb un col·lectiu que tenim aquí que és el Sindicat de l’Habitatge. Està notant la pressió de “fons voltors” tant al Besòs com a La Verneda.

Ens introduirà el turisme de masses, un nou problema que no havíem tingut fins ara.

Hi haurà una tremenda pressió sobre els equipaments que tenim. Quan afegeixes deu mil persones més, a més del pla Cobega que són tres o quatre mil… hi haurà una saturació de la sanitat, dels equipaments de lleure, instituts, escoles… tot patirà.

Hi haurà un augment molt dràstic del trànsit. Continuarem amb el que ja tenim ara: autocars, ambulàncies, Amazon (que tirarà d’altres empreses que formaran un eix de distribució).

Ens donaran una cosa que ningú vol, no ens portarà cap benefici i ho haurem de pagar nosaltres amb qualitat de vida.

Quina relació hi haurà amb el nou veïnatge?

La nostra idea és defensar que allò és La Verneda però creiem que s’intentarà continuar la divisió de barris que ja vam patir. Hi ha un fenomen curiós: associacions de veïns noves al costat d’associacions de veïns històriques sense gent. No volem que es faci una divisió entre veïns per qüestió de renda. Però sabem que la pressió partidista serà alta. A més divisió, més possibilitat de control.

Com solucionar el problema de l’habitatge, sobretot entre els joves?

Nosaltres defensem que sempre que es parla d’habitatge social, de desnonaments… sempre es diu que Barcelona no té pisos de lloguer social. Per què no aprofitar els pocs espais que queden per fer una gran barriada social? Al barri, tenim experiència amb això.

Hi ha molta politització en el món associatiu?

En un moment donat les associacions de veïns van ser menjades pel partidisme. Depenent de l’associació ja saps de quin partit és i si et donaran suport en un tema. Hi ha molta gent reticent a entendre que alguns podem fer política des de l’apartidisme.

Tornen a les dates originals de la Festa Major, al novembre…

La nostra idea es recuperar la paraula popular, festes populars reals. I sobretot participatives, cosa que s’ha perdut. Tot el que fem és perquè la gent hi participi. Pensem que tal com està plantejada avui són festes per mirar i volem festes per participar.

Costa mobilitzar el barri però si l’única manera que té de participar és mirar, potser té poques ganes de participar. 

Estem en el procés de crear una festa participativa, popular, que vingui de la base i sobretot sense cap presència política. 

Com serà?

Celebrarem una festa amb caràcter propi. Tot el que és folklore tradicional està molt bé però l’oci en aquest barri sempre és per a la gent gran. Cal defensar l’oci per als joves. Si tot és per a gent gran, els joves es desconnecten. La gent jove no sap què es fa al barri perquè no els interpel·la.

Quin equipament és més necessari ara al barri?

Reivindiquem que necessitem un espai per joves. En un centre cívic o una biblioteca sempre estàs tutelat.

Qualsevol persona ha de sentir que l’espai és seu i avui en dia els espais no són nostres. Són de tots, però no els sents teus. Si un dia la treballadora que ha d’obrir el local està malalta, tu no entres.

L’Ajuntament sempre ens diu que no cediran el poder en els equipaments. Tenim joves organitzats ajudant a gent que pateix molt a través del Sindicat de l’Habitatge, joves organitzats políticament per defensar el barri a través de Verneda73, i gent del barri que porta l’agenda feminista, ¿però no ens refiem d’ells per gestionar un local?

La gent que està ficada en coses vol que li gestionin l’espai on les fa. Jo això no ho defenso. Quan tu cedeixes la gestió o busques una subvenció per l’associació t’estàs venent, estàs venent l’ànima del que és lo popular. Hem fet la festa de Sant Joan, no arribàvem a cinquanta persones, però autoorganitzades. Ens vam pagar la festa i no vam necessitar res de ningú.

Si la gestió te la paga l’Ajuntament, l’espai te’l cedeix l’Ajuntament, les activitats te les paga l’Ajuntament, el treballador te’l posa l’Ajuntament, per què serveix una associació?

Sobre quins col·lectius tenen pensat actuar de manera prioritària?

Estem molt preocupats amb la divisió que trobem entre cultures. És cert que hi ha convivència cultural però no estem barrejats. Creiem que la multiculturalitat o la integració total al barri no ha de ser des del paternalisme. Volem col·laborar mirant-nos als ulls i compartint l’expertesa que cadascú pugui aportar.

I volem muntar al local una escola popular a les tardes, posar en pràctica la criança col·lectiva.