RICARD LLERINS BONET
Com a conseqüència del canvi climàtic i l’augment de temperatura actual,augmenten les onades de calor i les morts de gent associades amb elles, especialment de gent gran. I més que augmentaran. Els incendis són cada cop més habituals i d’una virulència extrema, per molta gestió del bosc que es vulgui fer com a prevenció, que no té gaire sentit. Cada cop plou menys o quan ho fa té una gran intensitat, provocant grans inundacions. Les pèrdues de cases i infraestructures a conseqüència dels incendis i inundacions foragiten la gent d’on ha viscut durant molt temps. Alhora s’ha construït en llocs on antigament hi havia
rieres o zones inundables i encara que es prengui el seu temps, la natura acaba recordant que aquell espai li pertanyia.

L’aigua, o la seva manca, porta i portarà conflictes entre diferents països. La compartició de rius, com passa amb el Tigris i l’Eufrates o el Nil, entre molts altres, entre diferents territoris, generarà grans tensions
en un context general de manca d’aigua. A més la tecnologia per estalviar-ne en camps de cultiu per exemple, està fora de l’abast sovint dels països en desenvolupament que més la necessiten.

Molts territoris estan fent grans preses que impedeixen l’accés a l’aigua dels territoris que hi ha per
sota d’elles, limitant alhora el trànsit de peixos i amfibis pel curs fluvial. Caldrà un acord entre diferents territoris per compartir un bé cada cop més escàs, que serà molt difícil d’assolir, suposant que hi hagi interès per arribar-hi.

A l’Iraq, a més de la manca d’aigua, les tempestes de sorra, cada cop més habituals, estan dificultant la vida de la gent. L’aigua que hi arriba és la que deixa anar Turquia, que alhora la necessita per desenvolupar-se. Però el fet que pels rius cada cop hi vagi menys aigua i els llims associats a ella, està fent que els deltes desapareguin a poc a poc, com passa amb el delta de l’Ebre i que el mar guanyi terreny,
entrant pels rius cap a l’interior de la terra pel mateix curs del riu.

Així cada cop l’aigua propera al mar de molts rius està bastant salinitzada, igual que la dels pous propers al mar. Malgrat que la gran major part d’éssers vius vam sortir de l’aigua, la sal és perjudicial per a la
vida i només algunes poques plantes la suporten, de forma que hi ha diferents espècies amb perill d’extinció per la salinització i pèrdua d’hàbitat als deltes o antics llocs pantanosos dels rius.

També disminueix la pesca i els recursos associats a l’aigua dolça dels quals viuen milions de persones,
donat que la major part de la població mundial viu a la costa. El fet que el nivell del mar estigui pujant fa
empitjorar encara la contaminació de l’aigua dolça per la salada, alhora que alguns estats formats per illes
bastant planes desapareixeran en un futur pròxim.

El fet que cada cop plogui menys combinat amb l’increment d’extracció d’aigua dels rius per una població que encara en molts països va en augment, fa que molts rius no arribin al mar bona part de l’any, com el Mississipi, assecant-se en la seva part més pròxima al mar. Això novament provoca salinització del terreny, pèrdua d’hàbitat i d’espècies que viuen en ell. Una part de la població mundial beu
aigua de pous contaminats, la qual cosa els provoca malalties.