Jacoba Castillo Mendoza (Bon Pastor, Barcelona, 1952) ha estat durant molt anys secretària mèdica a la Ciutat Universitària i Sanitària Vall d’Hebron. Veïna del barri des del 1966, recorda que quan va venir a viure gran part del territori encara eren camps de conreu.

És membre fundadora de Les Vernedes, un grup de dones que realitza activitats relacionades amb la lluita pels drets de les dones. Ara mateix estan preparant els actes de celebració del Vuit de Març-Dia Internacional de les Dones.

Defensa aferrissadament la sanitat pública i la seva qualitat, tot i la manca de recursos. Afirma que el personal de la residència Vall d’Hebron és com una gran família, que considera “el hospital com casa seva”.

La gent que no es vol vacunar…

Tots som lliures de fer amb el nostre cos el que vulguem, però considero que la pandèmia ha estat molt forta, hi ha hagut molts morts. La vacuna ha permès que no arribés a majors. No evita que et contagiïs però sí ha evitat moltes morts. Crec que és necessari posar-se-la. Ara, qui no vulgui corre un risc.

Què diuen als hospitals?

Els primers que s’han vacunat són els que tracten amb els malalts. Encara hi ha molta inconsciència, sobre tot dels que són d’alt risc. La meva filla treballa a Urgències i em transmet que ve gent contagiada  de totes les edats, i alguns encara van a l’UCI.

Ja s’acaba la pandèmia?

No. Quedarà com una grip.

És cert que tenim una bona sanitat?

Crec que és una de les millors del món. Passi el que passi, qualsevol cosa, ho tenim cobert: oncològica, transplantaments, malalties cròniques… T’atenen siguis qui siguis.

També a nivell mundial. Avui en dia els serveis oncològics estan en connexió amb qualsevol part del món. Saben on s’estan fent tractaments pilot. És una tonteria això que diuen de tractar-se segons quins càncers als Estats Units. El doctor Baselga, que treballava en el Mount Sinai d’EUA, tenia el servei al Vall d’Hebron.

Han canviat molt els centres sanitaris?

He conegut Vall d’Hebron amb sis pacients per sala. Ara s’ha fet universitari i té un departament d’investigació. Hi ha un projecte de fer les consultes a l’altra banda de la ronda.

Tot és millorable. Ha disminuït el personal, ara ens acaben de retornar les pagues que ens va treure Convergència. Sempre hi ha carència de coses. Però en el fons la gent que treballa a Vall d’Hebron sent que és com casa seva.  Mai surt a la llum les vides que salven cada dia. Se’n van molts més d’alta que no moren.

Encara s’ha de lluitar pels drets de les dones?

Sempre. S’ha de seguir lluitant. Sobretot els drets laborals, els de les emigrades, de les cuidadores…

Aquest any el Vuit de Març va molt per les cuidadores: qui té cura de la cuidadora? De l’obligació de les dones de tenir cura d’algú de casa i de les que es dediquen a tenir-ne de les que no són de la seva família.

Què és el grup de dones Les Vernedes?

Va néixer a través del Pla de Barris [de La Verneda i La Pau]. Vaig participar en unes marxes exploratòries per saber quines parts del barri eren més perilloses per a les dones. Hi havia dones que ja estaven a les vocalies de dones de les associacions de veïns. 

A partir d’aquí ens vam reunir un grup i vam quedar de reunir-nos més sovint. I va néixer l’activitat “Vecina, baja tu silla”, reunions al carrer per tractar temes d’actualitat. 

Ara estem intentant col·laborar amb la resta d’entitats i volem entrar a la Coordinadora VERN.