Neus Castellano Tudela (Xàtiva, La Costera, València, 1971) és la directora de la nova Biblioteca Gabriel García Márquez.

Va estudiar Biblioteconomia i Història Medieval a la Universitat de València. Ha estat tretze anys directora de la Xavier Benguerel de la Vila Olímpica, la biblioteca de districte que coordina la resta de biblioteques de Sant Martí. Ara aquesta funció passa a la García Márquez.

Dirigeix una biblioteca nova de trinca, una les cinc més grans de Barcelona, que ha estat llarg temps desitjada pels lectors i lectores vernedenques: el proper 21 de maig acaba l’espera i s’inaugura oficialment.

En quines altres biblioteques ha treballat abans de canviar la Xavier Benguerel de la Vila Olímpica per la García Márquez?

En el 2002 vaig entrar a treballar a Biblioteques de Barcelona. La primera que vaig estar va ser la de Roquetes. De les quaranta que hi ha ara, quan jo vaig arribar hi havia 27. Abans de Roquetes vaig itinerar per vint-i-quatre. Va ser el millor aprenentatge de la ciutat per a una forastera. 

Què diferencia les biblioteques catalanes de la resta?

La professionalització i la idea de xarxa, que arrenca de la Mancomunitat (“que cada poble tinga el seu telèfon, la seua carretera i la seua biblioteca”, que deia Prat de la Riba).

En el cas de Barcelona ha sigut una gran bendició que encara no tenim la Biblioteca Provincial perquè ha fet que desenvolupem una xarxa de 40 biblioteques, que cada veí té una biblioteca màxim a quinze minuts de casa. Hi ha biblioteques que han transformat territoris. És el cas de la Zona Nord, o la Barbero de Trinitat Vella.

Quina és la dedicació principal de la nova biblioteca?

La literatura llatinoamericana. Per dues raons. Òbviament, pel nom. I perquè les quaranta biblioteques són una col·lecció única. Intentem abarcar tots els camps de la literatura en diferents biblioteques:  la Rodoreda té poesia, el Carmel té novel·la barcelonina, nosaltres tenim la llatinoamericana…

El nom de la biblioteca Gabriel García Márquez va ser aprovat al plenari de l’Ajuntament per unanimitat. Quan mor García Márquez en el 2014, Barcelona no té una biblioteca dedicada a un senyor que va viure a la ciutat. La primera traducció que va voler que es fes de “Cien años de soledad” va ser al català.

Quina presència tindrà la cultura llatinoamericana?

La idea és sumar al que ja feia la Sant Martí de Provençals. Tindrem un club de lectura en literatura llatinoamericana, però  no només del boom, també amb autors del segle XXI. 

La biblioteca serà un punt d’activitat de Casa Amèrica Catalunya. Sempre ha tingut molta relació amb el consorci de biblioteques. 

El Club de Lectura Internacional Barcelona-Medellín, que es fa cada mes per videoconferència des de Can Fabra, passarà a fer-se aquí a partir d’octubre.

Pel juny es farà un Festival de Literatura Llatinoamericana que neix amb la voluntat que siga com el Barcelona Negra.

Hi haurà altres centres d’interès?

Sí. Francisco Ibáñez. Hi ha tot un racó dedicat a Ibáñez. Esperem que pugui venir, perquè té 86 anys.  Continuarem amb el club de lectura que fèiem amb les escoles amb els còmics d’Ibáñez. I també amb la programació infantil.

S’ampliarà el fons de la col·lecció local?

Cada biblioteca té la del seu barri, la producció local, i sempre es té un llibre en ús i un exclòs de préstec. La García Márquez serà la biblioteca de districte i aglutinarà els llibres sobre el seu barri i els de tot el districte.

Em fa vergonya dir amb el número de llibres que sortim. I el màxim que pot tenir. Se li va haver de recordar als arquitectes que era una biblioteca. La biblioteca és el que ara se’n diu el “tercer espai”: ni l’espai de feina ni l’espai casa. Un espai per estar. Ens mirem tant en les societats nòrdiques, en els edificis nòrdics…! 

Pel barri corre la brama de que la biblioteca no té aire condicionat…

Sí que en té.

Hi ha més novetats?

Passem de 300 metres quadrats a 3.000, multipliquem per deu. 

Tenim una ràdio. Un estudi millor que el de Catalunya Ràdio. És una ràdio comunitària. És ràdio de territori, feta des de baix. 

A Barcelona hi ha una xarxa de ràdios comunitàries. Només hi havia una que estava dins un equipament municipal, la Fabra i Coats, Ràdio Fabra. La ràdio de la biblioteca García Márquez encara no té nom.

S’ha tret un concurs per a que les ràdios comunitàries es presentin per a omplir una part dels continguts. L’altre part és que sigui la veu de les biblioteques de Barcelona. 

Tenim molt a dir quaranta biblioteques. Tenim gent que sap molt de cinema, gent que sap molt de recitar, de contes, de psicologia, de filosofia…

I la biblioteca té també un auditori…

Té capacitat per a cent persones i estarà obert a les entitats. Desenvoluparà les activitats de la biblioteca. I es faran les presentacions dels llibres d’autors llatinoamericans, que fins ara eren sempre a la Fuster de Gràcia o l’Agustí Centelles de l’Esquerra de l’Eixample.